Un primer aspecte interessant és la manera com va adaptar-se la nova masia Clarevalls (segle XVII) al desenvolupament clàssic de la finca: just darrera la casa trobem un mur de maçoneria que ajuda a nivellar la plataforma per on transcorre la gran avinguda de plàtans que comunica la casa nova amb el bosc. D'aquesta manera, tot i que la façana posterior de Can Claresvalls va quedar semisoterrada, al davant va mantenir l'estructura típica d'una explotació agrícola. Des de la seva posició, lleugerament elevada respecte del curs de la riera, enmig d'una gran esplanada i gràcies a la seva orientació sud-oest, domina encara les feixes de conreu, que queden davant la façana principal.

Destaca el cos principal de la construcció, de dues plantes d'alçada, conformat per tres crugies perpendiculars a la façana; té la teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.

A la part posterior hi ha un cos perpendicular a l'anterior, d'una sola planta, al qual s'accedeix des de la façana de llevant. És curiosa la modificació que va patir la teulada d'un únic pendent que desaigua cap a la part posterior, ja que en ser dividida en dos va permetre accedir directament a la planta pis des de la terrassa superior.

Un altrre cos, aquest afegit a ponent, té un accés independent des de la façana principal i també és cobert amb una teulada d'un sol pendent.

La façana principal conserva el portal rodó a la crugia central, més ampla, i les finestres de carreus de pedra, ordenades per eixos verticals.