D’aparença sòlida i austera, l’edifici ha adquirit un aspecte compacte gràcies al mur que tanca l’era. La casa presenta una porta adovellada en forma d’arc rebaixat.

La masia busca l’orientació sud de la façana principal. La posició transversal respecte del pendent del terreny en magnifica les dimensions: tot i que s'hi adapta de forma esglaonada, a l’oest arriba a tenir quatre plantes.

A la primera s'hi troba el celler, pràcticament soterrat; només té façana a ponent i s’hi accedeix per una rampa exterior que arrenca a l’era; la diferència d’alçada permet que el raïm veremat, abocat des d’una obertura a peu pla, caigui per gravetat fins a la premsa i, d’aquesta, als cups i les bótes. A més, el soterrament garanteix les condicions idònies de temperatura i humitat per a l’elaboració i la conservació del vi.

La planta baixa, a nivell del pati d’accés, queda soterrada per la banda de llevant. Un mur de maçoneria evita que les terres es desprenguin i caiguin a l’era, per sobre de la qual s’eleva el cos principal de la masia. Format per cinc cossos juxtaposats d’igual fondària i amplades similars, presenta una distribució que respon perfectament a la tipologia de masia catalana: una gran entrada a la crugia central que dóna accés a dues cambres, una per banda. Al fons, a mà esquerra, l’escala en forma d’ela i, a la dreta, una arcada que condueix a la típica cuina de pagès.

Des d’aquesta, que conserva íntegrament la distribució original, s’accedeix a unes edificacions annexes situades rere la casa i a l’hipogeu, un passadís subterrani en forma de quatre excavat en el sauló.

A la primera planta s'hi troben les dependències habituals de la zona noble, comunicada directament i a peu pla amb el pati de dalt, més vinculat al lleure que la resta de la finca. L’escala desemboca en una sala emplaçada a la crugia central que fa la funció de rebedor i comunica amb les dependències immediates, que al seu torn estan connectades entre elles. Aquesta sala d’arribada comunica amb dues sales a ponent i amb el menjador al nord. Des d’aquest s’accedeix a la tercera cambra de ponent -totes tres s'obren a la terrassa- i, a llevant, a una antiga cuina, avui desapareguda. Des d’aquesta mateixa sala i a través de dues portes s’arriba a una altra habitació on es rebien les visites guarnida amb una decoració més rica i acurada. Des d’allà es passa al dormitori principal, amb la típica alcova diferenciada, i a la petita capella dedicada al Sant Crist, ja dins del cos de la torre adossada a llevant. La capella va ser construïda pel bisbe Pere de Magarola a mitjan segle XVIII i s'hi pot contemplar una magnífica escultura realitzada, estranyament, amb paper cartró; una de les poques imatges religioses d’aquesta mena de què es té constància; destaca també la policromia de l’altar, que representa l’escut dels marquesos de la Bàrcena.

El 1771, l’Església reconegué la facultat de dir missa a Can Magarola cada diumenge i els dies de precepte -llevat de les quatre festes principals i els diumenges d’Advent i Quaresma- i el 1786, el bisbe de Barcelona atorgà una butlla que concedia quaranta dies d’indulgència a tots aquells que preguessin un credo al Sant Crist de la capella.

A l’última planta, a la qual s’accedeix per una escala extremadament dreta, hi ha les golfes, delimitades per la coberta a dues aigües. Es tracta d'un espai que protegeix tèrmicament la planta noble i s'emprava per emmagatzemar-hi matèries i objectes diversos.

La façana principal, que mira a l’era, s’organitza seguint tres eixos compositius de tres obertures en vertical. El central és el preponderant, gràcies a la presència de la porta adovellada i el balcó sustentat amb tornapuntes metàl·lics. A banda i banda d’aquest, dos balcons més sense volada responen a les dues estances laterals. Per la seva part, al cos de la torre hi destaca un balcó massís sustentat per mènsules de pedra. D'aquesta manera la masia ofereix una imatge simètrica tot i que formalment no ho és. Els cossos dels extrems se situen de maneres ben diferents però mantenen en certa manera l’equilibri del conjunt. A ponent, el cos del celler presenta un pis menys i genera així una terrassa des de la qual s’obre una vasta panoràmica de la vall. A l’est, en canvi, la gran torre coronada amb merlets presenta un volum que destaca sobre el cos principal i contraresta el buit de l’altre costat. La casa no presenta elements decoratius singulars, més enllà d'un rellotge de sol i les restes d’uns esgrafiats que decoraven la façana de ponent. La torre emmerletada confereix un cert aire senyorial a aquesta masia tradicional.