Actualment, la propietat consta de tres cases diferenciades: l’antic mas Font, una casa del segle XVI que, a la planta baixa, encara conserva restes de l’antic celler cobert amb voltes de maó de pla; una segona casa construïda durant el segle XIX, i una tercera de construcció recent, 2002, edificada en una zona boscosa on només fa unes dècades hi havia una gran extensió de vinya i ametllers.

La casa construïda al segle XIX, de planta baixa i dos pisos, es composa a partir de tres eixos verticals. Als laterals hi trobem finestres mentre que a la part central hi ha el portal d’entrada a la planta baixa i, a la planta pis, el balcó. Les finestres de la segona planta, que es repeteixen a les quatre façanes, són quadrades i de poca alçada. Al damunt d’aquestes obertures destaca la cornisa, constituïda per una sanefa en relleu. La façana principal està coronada per un acroteri que oculta l’alçada de la teulada, la part central del qual s’eleva i configura una mena de petit frontó on hi ha un rellotge de sol esgrafiat.

Es perceben força similituds entre aquest edifici i d’altres propers – les bodegues Gispert, per exemple -, ja que tots segueixen els preceptes de la construcció de l’època i s’engloben dins una mateixa tipologia edificatòria. Can Codina, com els altres, es van construir amb una considerable influència de l’estil neoclàssic, tal i com posen de manifest alguns dels elements que la composen. És el cas de les petites motllures que decoren la part superior de les finestres del primer pis, que d’alguna manera recorden la forma triangular dels frontons; de les balustrades del jardí de darrera de la casa i de les hídries situades al capdamunt de les pilastres que les sostenen.

Can Puig. Dins de la finca original hi havia també una tercera casa, coneguda amb el nom de Can Damià. Estava adherida al mas primigeni i des de la seva construcció va pertànyer ininterrompudament a la família Aymar i Puig. Actualment és propietat de la Fundació Germans Aymar i Puig.