S’accedeix a la finca des de la Coma Clara per un camí perpendicular a la riera, que arrenca just a l’alçada de la casa, en un punt on el mur de pedra arrebossada que tanca el recinte retrocedeix per formar un entrant.

L’edifici principal es troba emplaçat a la part nord de la finca, al punt més elevat. Consta, bàsicament, de dues parts: una de més antiga, segurament de mitjan segle XVIII, i una altra de l’any 1902, en què Miquel Salellas va empendre una de les reformes més importants que ha experimentat la masia. L’ampliació es va dur a terme seguint les directrius de l’esperit modernista que s’estava estenent a tota Europa.

L’edifici primitiu té la planta rectangular i la configuració d’una masia modesta, amb dues crugies perpendiculars a la façana i un cos lateral afegit d’una única planta i cobert amb teulada d’un sol pendent. El volum principal, de planta baixa i pis, presenta la coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana.

Del conjunt destaca especialment la porta dovellada, col·locada de manera descentrada. Llindes, llindars i dovelles, tots ells elements de pedra, s’ocultaren rere una capa d’arrebossat de la façana.

La part modernista, actualment comunicada amb l’antiga per raons funcionals, consta de dos cossos de planta quadrada, també de planta baixa i pis, coberts amb un terrat amb ampit rematat per merlets arrodonits acabats amb rajola vitrificada de color verd. El badalot de l’escala, en canvi, està coronat per una teulada a quatre vessants de fort pendent, també de rajola verda.

En elements com les finestres de mig punt i els arrambadors que envolten la casa, així com en alguns detalls de l’interior, que ens remeten també a aquest estil arquitectònic, és on es pot veure més clarament la influència del Modernisme.