La propietat queda tancada per murs de maçoneria i s'hi accedeix per un barri d'entrada configurat per dues pilastres de mida considerable que simulen grans carreus encoixinats. Protegeix el conjunt una petita coberta a quatre aigües, amb els careners de teula vidriada, que queda rematada per tres hídries ceràmiques.
L'aspecte de la vella masia de Can Viló era, a principis del segle XX, el que pot apreciar-se a les postals antigues; els elements de pedra treballada que hi apareixen denoten una factura que probablement es remunta als segles XIV o XV. Malgrat això, la configuració actual de la casa és fruit d'una intervenció que va portar a terme cap als anys vint del segle passat l'arquitecte noucentista Joaquim Vilaseca i Ribera, col·laborador habitual de l'arquitecte Pere Benaven i gendre de l'aleshores propietari de la casa, Joan Ferrer i Bernadas.
El rellotge de sol de la façana principal destaca especialment per les peces ceràmiques que el conformen. Sembla que la data que hi figura (1927) és la de l'any en què van acabar les obres de reforma de la casa.
La reforma, que va seguir els preceptes del neogòtic, va aprofitar l'estructura de la vella construcció -tant els murs que formaven les tres crugies perpendiculars a la façana principal com les façanes- però va incrementar l'alçada del cos central per a convertir, així, la masia en una de tipus basilical. Per aconseguir-ho, damunt de les plantes baixa i pis ja existents va edificar-se una golfa més estreta, coberta amb una teulada de quatre vessants de poc pendent, de la qual destaquen les teules i els cairons del ràfec.
La façana principal, conformada per tres eixos verticals que corresponen a l'estructura interior, es caracteritza pels elements de pedra d'elaboració gòtica: és el cas del portal dovellat, la finestra coronella que hi ha al damunt i les finestres conopials dels laterals. Les obertures que van afegir-se en el decurs dels treballs de reforma van mantenir les proporcions gòtiques, mantenint la imatge coherent del conjunt. Tant la resta de finestres conopials com el matacà que sobresurt de la façana al nivell de les golfes podrien ser elements antics de procedència desconeguda recol·locats durant la reforma.
