A peu de carretera, a l'alçada de Can Lleonart, a mà dreta, es troba el barri d'accés a Cal Marquès. Es tracta d'una imponent tanca de pedra i maó vist que emmarca la porta principal i des de laterals, totes tres de ferro forjat.

Traspassada la tanca, una rampa de sauló amb arbres a les dues bandes ascendeix per conduir el visitant fins al davant de la façana oest de l'edifici principal, que mentre el visitant puja es mostra altiu, tant pel fet de trobar-se elevat respecte de la riera com a causa de l'esforç que cal fer per arribar-hi. Podríem dir que la configuració de l'accés magnifica, subjectivament, les dimensions de la construcció.

Cal Marquès està configurada per un seguit d'edificacions que tenen un aire senyorial característic. Sembla, però, que no són resultat d'una única intervenció, sinó que van ser fruit de diverses etapes constructives.

Al volum inicial, que probablement ja comptava amb una crugia nord (perpendicular a les anteriors), s'hi va afegir una gran volum de planta octogonal que va esdevenir la gran sala vestibular, de manera que el que fins aleshores havia estat l'entrada principal al cos central va passar a ser una comunicació interior entre aquest gran rebedor i la resta de dependències de la casa.

Aquesta sala vestibular, de triple alçada, articula la circulació interna i esdevé el centre neuràlgic de la distribució interior. L'estança, que també era utilitzada com a sala de ball, està coronada per una gran cúpula, també de planta octogonal, coberta per una teulada ceràmica de vuit vessants. A cadascun dels vuit costats del tambor hi ha una obertura de forma el·líptica que permet una generosa entrada de llum a l'interior. Aquest es caracteritza per les columnes, les pilastres i els frontons que, combinats amb els frescos que recobreixen totes les superfícies, recreen un ambient purament neoclàssic.

A continuació hi ha l'anomenada galeria dels retrats, una galeria correguda situada al llarg de totes les façanes, que unifica la imatge del conjunt. S'hi troben representats per reconeguts pintors de prestigi (Madrazo, Sotomayor, Masriera, etc.) diversos membres de la família; en els retrats dels dos primers marquesos d'Alella (Camil i Ferran) s'observa labanda de la gran creu d'Isabel la Catòlica, concedida perquè tots dos van ser alcaldes de Barcelona i senadors vitalicis.

Destaca l'estructura ternària, de caire neorenaixentista, de cadascuna de les façanes del conjunt, amb columnes, pilastres i un arc de mig punt arquitravat als costats, distribució típica del que es coneix amb el nom d'arquitectura serliana.

Els porxo ofereixen magnífiques vistes de la riera a ponent; al sud, de la finca; i a llevant, de la gran bassa del jardí. Tots tres, com el cos principal, són coberts amb terrat pla, que queda ocult rere un ampit amb balustres i cornises que traven tot el conjunt.

Les columnes amb capitells corintis, els balustres, les hídries i les antefixes que decoren tant l'edifici com el jardí que l'envolta confereixen al conjuntun marcat estil neoclàssic.