Avui en diem centre urbà; fa uns anys se n'havia dit popularment casc urbà; el segle passat, arrabal o simplement raval, tot i que no es tractés d'un barri dels afores; i molt abans, del segle XIII al XIX, es coneixia com la sagrera d'Alella.

Mirem enrere: cap a les darreries del segle X, es coneix l'existència a Alella d'una església parroquial dedicada a Sant Feliu Africà, situada a la zona plana d'entre les rieres de la Coma Clara i la Coma Fosca. Al segle XI va instituir-se la sagrera i l'espai que evoltava l'església va passar a gaudir d'una protecció especial, a canvi de la qual les cases, cellers i terres de l'entorn pagaven un cens anual com a reconeixement del domini eclesiàstic, considerat més suau en comparació amb les càrregues imposades pels senyors feudals.

S'establiren alous de la parròquia a la majoria de cases situades al voltant dels béns parroquials (l'església, la rectoria amb l'hort corresponent i el cementiri). Els més importants van ser el mas Sala (més endavant conegut com mas Can Lleonart), el mas Company (Can Viló), el mas Pujades de Vall (Can Bragulat), el mas Gener (Can Gurri) i el mas Porrassa (Cal Barquer).